Estava llegint la Crònica
de Jaume I, en l’edició del 1982, d’Edicions 62, i m’he trobat un tal Marquès,
en un dels episodis més curiosos, còmic i tot, del llibre. Un avantpassat meu,
potser? Si fos així, no el podria lluir gaire, perquè es tracta del membre
d’una xarxa de falsificació de moneda, i a sobre delator! El rei arriba a
Tarassona, i se n’assabenta que en quatre o cinc llocs de la ciutat aragonesa
s’hi fa moneda falsa del seu regne, i del de Castella. Mana a un jutge, de nom
Umbert, que ho investigui, però aquest no aconsegueix descobrir-ne res.
Aleshores, a la “casa” del rei, hi entra un home, que demana de parlar amb ell
en secret. Jaume I, en un gest que avui prohibiria qualsevol escorta o servei
de seguretat, però que a l’època devia ser normal, suposo, fa que marxi tothom,
i que els deixin sols. Aquest primer delator li diu al rei que, si aquest li
assegura que no li “farà mal”, ni a ell ni als seus béns, li dirà el nom d’una
persona ficada en l’afer de falsificació. El rei li dóna la seguretat que no
emprendrà cap acció contra ell, cosa que avui seria constitutiva de delicte d’encobriment,
complicitat o de col·laboració: “-Ara, pus convengut vos ho havem, digats-nos
l’home qui és?
E ell dix-nos que era
Marquès. E ell dix:
-Un clergue qui és frare de Domingo Lopes,
d’aquell qui féu matar Pero Peres, quan eixia de Tudela.” (pag. 369) Marquès,
doncs, és un capellà, germà –aquí frare no vol dir eclesiàstic, ni que Marquès
ho sigui– d’un assassí. Prometedor! El rei, orgullós, n’informa al jutge Umbert
i, magnànim, li afirma que més val perdonar-ne a un de sol i saber la veritat
que no deixar el cas sense resoldre. El rei es torna a adreçar al delator:
“-Amic, en qual lloc est Marquès poríem haver
adés?
E ell dix que no era
en la vila.
-Mas jo el vos hauré –dix ell– enans que us gitets.” (pag. 369)
Em
sembla que, en un cas semblant, actualment l’implicat fugiria, però al segle
XIII, o almenys amb aquesta intervenció gairebé miraculosa de Jaume I, això no
és així i Marquès, dòcil, es deixa portar a la cambra del rei, que se n’estava
anant a dormir!: “E, quan venc que nós nos
volíem gitar, ell venc, e entram-nos en la cambra ab aquell e ab Marquès, qui
fo vengut ab ell. E dix Marquès:
-Homeliamos-nos,
senyor.” (pag. 370) Després d’humiliar-se mansament, Marquès jura dir la
veritat davant de l’escrivà Bonanat, i demana al rei que si el perdona li dirà
la veritat, i el nom dels altres membres de la xarxa faedora de falses morabetins. Encara més, diu
Marquès que s’amagarà al darrere d’una cortina quan els interroguin, i que
sortirà del seu amagatall. Els altres components no ho negaran, si el tenen al
davant. I així ho fan: al matí –donant massa temps per fugir, opinarien avui
els Mossos, crec jo– en fan venir un, que naturalment nega tota participació.
Aleshores el propi rei li diu que pot provar-ho. I ell, sorpreneu-vos, li respon
que si el rei ho pot provar, ell no podrà fer res per negar-ho. Apareix Marquès
i es dirigeix al seu còmplice, diria que en aragonès: “E ab aitant faem venir Marquès: e quan fo denant ell, Marquès dix-li:
-Amigo ¿no fuestes vos
en tal logar con mi, e que faulávamos d’esta cosa como lo fariemos ni como no?
E non sabees vós que en nostro consiello foren don atal e don atal?” (pag.
371). Tal com ha fet amb el primer, Jaume I descobreix i deté tota la trama: “Ab tant, ell començà, a dir e avenc-se
d’aquell feit ab Marquès, e aquell descobri’n d’altres que hi foren ab ell en
aquell feit.” (pag. 371)
Com
deia, un episodi més de comèdia que no del gènere èpic: un rei interrogant ell una
xarxa de falsificadors, quedant-se tot sol amb un delator, rebent-ne un altre
en el moment d’anar a dormir, en les estances privades... No sé quina imatge
teniu d’un dels monarques més mitificats, però segur que no us l’imaginàveu
fent de Sherlock Holmes una mica casolà. Tot plegat, més innocent que ara,
sense escenes dramàtiques, crits ni tortures... El tal Marquès no torna a
aparèixer en tot el llibre, però el rei l’ha perdonat. No sé si en els actuals
casos de corrupció, aquest seria un bon exemple a seguir, o no.
