E, quan viren los de Tarragona e els de Cambrils que l'estol movia de Salou, feren vela, e faïa-ho bell veer a aquells que romanien en terra e a nós, que tota la mar semblava blanca de les veles, tan era gran l'estol.
JAUME I, Crònica o Llibre dels feits. Barcelona: Ed. 62, 1994
L’Amfiteatre de Tarragona, del segle II dC, que es dreça al costat del mar, prop del parc del Miracle, feia uns 130 per poc més de 100 metres i algunes de les seves grades eren, són encara, excavades a la mateixa roca. En època romana tenia una capacitat per a unes 14.000 persones i a més de combats de gladiadors s’hi feien lluites amb feres. L’any 221 de la nostra era ja va necessitar algunes reformes, i d’aquell moment s’hi ha trobat una inscripció, la més gran descoberta en el que va ser l’Imperi de Roma, dedicada a l’excèntric emperador Heliogàbal, que és qui el va manar refer. Al mateix segle, l’any 259, hi van cremar vius al primer bisbe de Tarragona, Sant Fructuós, i als seus dos diaques, Auguri i Eulogi. En memòria d’aquests màrtirs, dels quals de l’any 2008 a principis del 2009 es va commemorar a Tarragona l’Any Jubilar, es va construir a l’arena una basílica en època visigoda, als segles VI-VII, i al damunt l’església romànica de Santa Maria del Miracle, als segles XII-XIII.
Terres escrites. Triangle Postals, 2009
