Com a petita contribució a Tarragona 2012, Capital de la Cultura Catalana, rescato tres textos meus, amb l'acompanyament de cites literàries, del llibre Terres escrites (Triangle Postals, 2009). Tres curts passejos per la muralla, l'amfiteatre i la catedral.
No hi ha res més, al món, i es fa de dia,
la terra és neta i els xiprers, amb urc,
fan senyals de victòria. La muralla, a l’ombra,
guarda en secret el pas de dos amants.
OLGA XIRINACS, La muralla. Barcelona: Columna, 1993.
Tarragona, fundada com a base militar de l’imperi romà el 218 aC, va ser la primera ciutat romana establerta fora de la península itàlica i de les illes pròximes a aquesta, i la capital de la província més extensa de l’imperi, la Citerior o Tarraconense. Ben a prop de la ciutat romana hi havia, al segle III aC, un dels poblaments ibèrics més importants del que és ara Catalunya, la ciutat de Kesse, pertanyent a la tribu dels cossetans. L’any 2000 l’UNESCO va declarar Patrimoni Mundial el conjunt arqueològic de Tàrraco, que engloba catorze monuments de la ciutat de Tarragona i l a seva àrea circumdant, la comarca del Tarragonès. Entre ells, la muralla, de les darreries del segle III aC, de la qual veiem la torre de Minerva, els Fòrums Provincial i de la Colònia, el Circ, l’Amfiteatre, l’aqüeducte de les Ferreres, popularment “Pont del Diable”, la Torre dels Escipions, la necròpolis cristiana, i, fora del municipi tarragoní, l’Arc de Berà, la vil·la dels Munts i el mausoleu de Centcelles.
