Enguany que Els Pets fan 25 anys, me n’he recordat que el 1990, en fa 21, vaig fer un reportatge sobre el grup per al programa Teledues, de Televisió Espanyola. Aquest és el guió de la part en què parlava dels Pets, perquè també hi sortia un altre grup. Els Pets continuen aquí, hi ha coses del que deien que potser subscriurien i altres que han canviat força. Per molts anys més, Lluís, Joan i Falin.
(Terra-Billy) “En el Camp de Tarragona vivim damunt d’un polvorí. Defensem l’aire i la terra, que aquí ens hi van parir! Oh, trist racó d’aquest Mediterrani mort! Oh, trist racó d’aquest Mediterrani mort! Desperta’t, espavila’t! Que ara és el teu torn!”
Canten perquè s’espavili un tros de món, com diuen ells, emmerdat per fums, pudors i nuclears. Són quatre, de Constantí, al Tarragonès, es diuen Els Pets i fa poc que han publicat el primer elapé. A les actuacions els acompanyen dues noies que fan veus, les Llufes, i una secció de vent, els Vents de Baiona. Tot i que cada cop els criden de més llocs per fer concerts, no viuen de la música ni aspiren, per ara, a fer-ho.
JOAN: “En aquest país... Catalunya és petita... la cultura catalana és petita... viure del rock... és una mica difícil.”
De moment, aquests quatre xicots, entre 25 i 27 anys, treballen, dos al poble i els altres a Tarragona. Lluís, el cantant, després de fer de forner als Estats Units, on va anar a perfeccionar l’anglès, dóna classes d’aquest idioma en una acadèmia. El Ramon, a més de guitarra, és periodista en un setmanari. El Joan, bateria del grup, és pagès, però diu que com que l’avellana no dóna prou, ha de treballar en un magatzem, a la mateixa empresa que el Falin, el baixista.
Després de pencar, Els Pets assagen aquí, amb la idea de fons de fer rock en català, com volen que hi hagi de tot en català.
LLUÍS: “El nostre rotllo és cantar en català. Si cantéssim en castellà... es notaria forçat... només parlem en català. Durant 40 anys s’han donat pel cul (Intervé JOAN). No ens dóna la gana de passar per l’aro. Que aprenguin català o, si no, que els bombin.”
JOAN: “Catalunya està rodejada... no claudicar i no cantar en castellà... no és re contra la cultura castellana, ni molt menys.”
LLUÍS: “La gent ara surt de treballar... estava preparat això de la sirena.”
Encara que tenen algunes lletres radicals políticament, no ho són totes, ni els agraden els concerts de míting. Faran sempre el que voldran i no volen aprofitar el nacionalisme per vendre més discos.
(No n’hi ha prou amb ser català) “Quin muermo, quin rotllo, quina merda de “sis milions”. No es mullen, no es mouen, no els molestis, no siguis plom. Mentre tinguin la botigueta i un bon xec a final de mes, els és igual que mani Fraga, Pujolet o el Rei.”
RAMON: “El que està clar... no volem anar de grup etiquetat ideològicament... no volem ser el Kortatu català... en un moment donat.”
FALIN: “Sempre reivindicant l’entorn nostre... aquestes merdes.”
Tot i l’entorn malmès, estan orgullosos de ser de poble, d’aquest poble d’uns cinc mil sis-cents habitants, a qui han dedicat una cançó, “Constantí, molta merda i poc vi”. El rock agrícola que fan no és tant un estil musical com una manera de veure la música que ara es fa a Catalunya.
LLUÍS: “Rock agrícola... no té etiquetes... no vol dir res... no toquem amb aixades... som de poble, estem orgullosos, encara que tinguem aquestes merdes... creiem que és tan vàlid un rock rural com urbà... no s’ha d’anar a Barcelona per triomfar.”
JOAN: “Hi ha el tòpic que el rock’n’roll ha de ser urbà... als pobles també es pot fer ballar la gent.”
La canya dels Pets rebutja el pop light i bavós que, per ells, es fa a Barcelona. Una Barcelona que denuncien que només envia a les comarques tarragonines refineries, nuclears i els pobres que li fan nosa quan s’ha de “posar guapa” per als Jocs Olímpics.
LLUÍS: “No és perquè sigui de Barcelona... Volem trencar imatge rock català, gent ben vestida, molt macos tots... (“Cony” de sorpresa quan es para la sirena)... li faltava sang i fetge.”
(Tu de què vas?) “Ignasi Pla és el cantant de Los Aromas. En la vida diària sols parla català. Però amb el conjunt han decidit canviar d’idioma. Sobretot el que ells volen és triomfar.” (...)
(TELEDUES – CIRCUIT CATALÀ DE TVE – MAIG DEL 1990)
