Com l’aigua que traspua
de la paret ombriva,
verda de molsa, i lenta;
es transforma en una sola gota clara.
I ara, asseguda
al llindar de casa meva
sóc amb vosaltres.
MONTSERRAT ABELLÓ, Retorn.
Al cor de les paraules: obra poètica 1963 – 2002. Barcelona: Proa, 2002
La façana del Judici Final, del segle XIV, amb Crist jutjant la humanitat, és el primer que veiem en arribar a la Catedral de Tarragona, el conjunt d’art, romànic i gòtic, renaixentista i barroc, més complet i ric de la ciutat. Un conjunt que es pot continuar descobrint plenament a l’interior, al Claustre i al Museu Diocesà. La Catedral, temple de creu llatina amb tres naus i creuer, és seu metropolitana i primada i s’aixeca sobre l’antic Recinte de Culte romà. Importantíssima construcció de transició del romànic al gòtic, es va començar a alçar el 1171, i a meitat del segle XIV la pesta, i la consegüent falta de mà d’obra i de diners, la van deixar per acabar. Els laterals de la façana, amb portalada, són romànics, i al mur hi trobem elements fins i tot anteriors, com un sarcòfag cristià del segle IV. Presideix tot el conjunt una enorme rosassa gòtica. En el interior, hi destaca el retaule dedicat a la patrona de Tarragona, Santa Tecla, obra de Pere Joan, del primer terç del segle XV.
Terres escrites. Triangle Postals, 2009.
