dijous, 14 de setembre del 2023

Mediterrà, cent anys de l’altre club de futbol de la Torre (1923-24)

Article inèdit


Mediterrà, cent anys de l’altre club de futbol de la Torre (1923-24)

 

Carles Marquès



Dibuix de JOAQUIM TORRENS
Cedit per RAMON LLOVERAS

 

Ramon Lloveras, de l’antiga impremta, m’ha deixat un document únic i l’hi agraeixo molt. És un dibuix a llapis dels anys 1920: el projecte de la porta i les tanques per al camp del Futbol Club Mediterrà. L’escut és rodó, amb les quatre barres, les onades del mar i un estel.

El club va tenir una vida curta però intensa. El camp era prop de la platja, entre els actuals carrers Martineta i passeig Mediterrània. Es va inaugurar per la festa major de Santa Rosalia del 1923 i la inauguració va ser accidentada. Els dies abans va ploure a bots i barrals, el terreny de joc estava impracticable i els directius van demanar al pare del Lloveras, que era paleta, que tapés amb terra els sots causats per la pluja.

El Mediterrà – escrit així, segons forma habitual de l’època – va ser fundat per Josep Maria Torrens, Pau Rovira i Antoni Olivella. L’autor Jordi Suñé afegeix als impulsors els noms de Josep Rius, Josep Cañellas i Lázaro Marquès – cap parentiu amb mi –. Suñé ha escrit també que el club va néixer al voltant de l’entitat catalanista Centre Nacionalista de Torredembarra, creat el 1921.

Un personatge clau del Centre és Josep Maria Torrens i Llanés, de Cal Manresà, un “entusiasta catalanista”, com el qualifica Suñé, i capdavanter dels avenços tècnics a la vila. El croquis del tancat del camp de la Martineta el signa l’arquitecte Joaquim Torrens, segurament parent seu. En qualsevol cas, Joaquim és un nom vinculat a aquesta família, perquè el fill de Josep Maria va ser el gran enginyer industrial Joaquim Torrens-Ibern, nascut el 1909.

Josep Maria Torrens, com es pot comprovar al Pla General del 1926, era propietari del terreny del camp de futbol. Justament la Unió Sportiva havia volgut comprar la finca del costat  a Fernando Vallmitjana per ubicar-hi el seu futur camp però aquest senyor s’hi va negar. Casualitat o havia començat la rivalitat abans d’hora? Què hauria passat amb dos camps un al costat de l’altre? Una mica ja passava: la seu del Mediterrà era al número 41 del carrer Nou i el de la UST al 15.

El mateix 1921 que el Centre Nacionalista, un any d’efervescència catalanista, es fundava a la Torre un Pomell de Joventut, entitat impulsada per l’escriptor Folch i Torres per difondre els valors catalanistes i catòlics. I contra un altre Pomell de Joventut, Amor i Germanor, de Tarragona, va jugar la Unió Sportiva un dels primers partits, el 17 de setembre de 1922.

Intueixo que aquell partit va ser l’espurna que va donar la idea de crear el Futbol Club Mediterrà. Sigui com sigui, segons les actes municipals que m’ha facilitat l’historiador Lluís Català, el 7 de juliol de 1923 el nou club tenia president, Pau Rovira, i demanava subvenció. A l’agost d’aquell any demanaven permís per construir un mur amb dues portes al voltant del camp. El de l’esbós.

L’ 1 de setembre, la Unió Sportiva convida l’ajuntament al seu partit, que s’havia de fer el dia 5. I el Mediterrà s’hi avança i convida al consistori al seu, el dia de la festa major, el 4. El del diluvi.

La inauguració valia les corredisses: s’hi va jugar un partit entre jugadors del Barça i el FC Vilafranca i la copa la va entregar el diputat catalanista Eduard Recasens. Però ja s’hi havia jugat partits, com ara un contra el Tarragona, el 25 de juliol del 23, amb aquesta alineació: Folch, Sánchez, Mateu, Mercadé I, Rull I, Rull II, Vidal, Miracle, Burrut, Roig II i Mercadé II.

El gener de 1924 es va disputar el primer “derby” entre els dos clubs locals, amb victòria de la UST per 4 a 0. Però aquella no seria la pitjor notícia de l’any per al Mediterrà: el juliol, segons el diari La Veu de Tarragona, van robar del camp l’equip dels jugadors.

Les últimes referències que n’he trobat a la premsa són del novembre de 1924. Són males notícies: una altra inundació, últims a la classificació... A més, des que el 1923 havia començat la Dictadura de Primo de Rivera, el Centre Nacionalista es mantenia en un perfil baix i aquell final d’any també devia ser el final del Mediterrà. Per a la rivalitat, llàstima!