dissabte, 13 de febrer de 2016

Maria-Antònia Oliver: “Ara, pel carrer, et miren malament si et veuen fumant”

LA CONFESSIÓ (Avui, 14 de novembre del 1993)

Maria-Antònia Oliver

“Ara, pel carrer, et miren malament si et veuen fumant”

CARLES MARQUÈS

Negroni de Ginebra
·        Edicions 62
·        Teatre

Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1946) ha publicat ara la primera obra teatral, Negroni de Ginebra (Edicions 62). Aquesta obra, sobre què passa quan la filla d’una família benestant s’enamora d’un negre, va estrenar-se fa dos anys a Terrassa. La va dirigir Josep Maria Mestres, ajudat per Helena Ramada, amb aquest repartiment: Ginebra – d’aquí el nom –, la filla, Ariadna Gil; Joana, la tieta anarco daurada, Muntsa Alcañiz; Maria, la Mare, Teresa Lozano; Ernest, el pare, Jaume Vernet; i la Iaia – l’única que fuma –,  Teresa Cunillé. L’autora diu que no ha volgut fer “cap experiment, sinó una comèdia, senzillament”.
-          Recepta del Negroni de Ginebra-
-          Saps que no la sé! L’hauré de demanar a l’Helena Ramada, que em va donar el títol. Però el còctel es diu només Negroni.
-          Em referia a la comèdia, no al còctel.
-          No n’hi ha cap, de recepta. Era una història que sabia que havia passat a Londres, a casa d’uns laboristes, i vaig fer-la, canviant algunes coses, com aquesta tieta tan divertida.
-          Una referència planiana, és clar. A Josep Pla li agradava molt el Negroni...
-          Primera notícia. Ara entenc per què van fer-me tan males crítiques.
-          Has volgut fer un remake verídic, és a dir cruel, d’Endevina qui ve a sopar?
-          No, només una història divertida que, quan s’anava fent, vaig veure que s’hi assemblava. Vaig posar la referència perquè la gent sabés que jo sabia que existia aquesta pel·lícula.
-          Escriure teatre... Que vols passar gana?
-          No escric mai per guanyar diners, mai. Jo sóc una professional que escriure no per viure de la literatura, sinó per a la literatura. Ara, que m’hi vaig divertir moltíssim; això ja paga.
-          Les velles progres, com la Joana, mai no moren; o és que les noies d’ara són molt light?
-          La Joana no és una vella progre, és una vella boja, i diu beneitures. Ara bé, potser sí que les velles progres ens tornem una mica boges. I les noies d’ara... hi ha de tot, però em sembla que n’hi ha més de light que de heavies.
-          De mare només n’hi ha una, i tan possessiva com la de l’obra?
-          N’hi ha moltes: possessives, geloses, egoistes, mares que no són mares, com jo, i bones. I n’hi ha que no mereixen ser-ho, perquè travessen els semàfors en vermell amb l’infant per davant.
-          “En aquest país nostre no hi ha lloc per a la discriminació de raça” (Ernest) fins que ens toca a la família?
-          En aquest, i en molts altres països, hi ha discriminació de raça, de sexe, de religió... Però jo no m’ho creia quan molta gent em deia que hauria fet el mateix que la família de l’obra.
-          L’Ariadna Gil va ser una ginebra seca anglesa?
-          Va ser ginebra Bombay, que és bona, però també gin Xoriguer, que també és bo. Sap ser dolça i, quan cal, seca. És una noia preciosa, i molt intel·ligent.
-          De debò que les dones, quan no hi ha homes al davant, parleu del sexe dels homes, per dir-ho finament?
-          I tu què et creies? Sí, de debò. I de moltes altres coses...
-          Ja només fumem les iaies i els iaios, pel que expliques.
-          Que fumi només la Iaia no va ser una idea meva, sinó de Josep Maria Mestres. Però ara, pel carrer, et miren malament si et veuen fumant.
-          M’has dit tota la veritat o, com diu un personatge teu, “sempre dic mentides, que ve a ser el mateix?
-          Quan vas a entrevistar un escriptor o una escriptora, què et penses que et diran? La veritat? Jo sempre dic mentides.

-          Que ve a ser el mateix.