divendres, 10 de juny de 2011

Quatre notes sobre Jorge Semprún

Juny 2011. Ha mort Jorge Semprún, i he recordat quan era ministre de Cultura a Madrid, i el vaig poder entrevistar, potser en ocasió del nomenament. Va ser una de les entrevistes que m’ha fet més il·lusió de fer, per la trajectòria i la personalitat de Semprún. No he trobat en els meus papers el text de la peça de Televisió Espanyola per a la qual li vaig fer l’entrevista; podria ser que no la redactés jo, no ho recordo. El que sí que recordo és una breu i casual conversa que vam tenir a l’ascensor del Ministeri quan l’anava a entrevistar. Sí que he trobat altres notícies que hi fan referència, entre les quals dues que mostren la voluntat d’entesa amb Catalunya que com a ministre va tenir, després d’una etapa de males relacions del Ministeri i la Conselleria de Cultura; una altra peça parla d’una inauguració d’una exposició a Suïssa, en record de l’exili, que també van patir algunes obres d’art durant la Guerra Civil. Per a Semprún, com a antic exiliat, devia ser una ocasió molt especial, emotiva. També és emotiu ara per mi recordar ni que sigui la breu coneixença que en vaig tenir. À toujours, Jorge!

La Generalitat no vol que desaparegui el Ministeri de Cultura. Pel nou conseller de Cultura, Joan Guitart, no es pot interpretar literalment la declaració que va fer el president Pujol, sinó que era una denúncia de la invasió de competències que ha fet fins ara el Ministeri.

Tant el conseller com el també nou ministre Jorge Semprún volen acabar amb els elements de conflicte de l’etapa anterior. Per Guitart, aquesta etapa es va caracteritzar per la poca relació i la incomprensió entre uns i altres.

DECLARACIÓ JOAN GUITART

El conseller ha trobat en Semprún voluntat de respectar la representació de la cultura catalana a l’estranger, que ha estat sempre cavall de batalla entre les dues institucions.

Aquesta primera conversa ha estat molt breu i amb la presència de l’escriptor i senador Carlos Barral, amic de tots dos. Els problemes menors els han deixat per reunions vinents. La primera serà a Barcelona els dies 27 o 28 d’aquest mes, quan el ministre anirà a la inauguració del saló del llibre Liber.

(L’Informatiu Vespre, TVE Catalunya, 20 de setembre del 1988)

El Ministeri de Cultura col·laborarà econòmicament amb la Generalitat per solucionar les mancances d’infraestructura cultural que té Catalunya, especialment de biblioteques públiques. En uns deu o dotze dies, el conseller de Cultura Joan Guitart enviarà al ministre Jorge Semprún una llista de prioritats, a partir de la qual s’arribarà a un acord per uns quatre o cinc anys.

En la reunió d’avui, la segona que mantenen tots dos, el ministre Semprún s’ha mostrat d’acord amb la idea que a la delegació espanyola a l’UNESCO hi hagi un representant de la cultura catalana.

En aquesta nova etapa de les relacions Ministeri-Conselleria, segons Guitart, es reflectirà més la identitat i personalitat pròpies de la cultura catalana, de la qual Semprún és coneixedor.

El conseller de Cultura ha dit que hi havia un bon clima polític per a la relació, però que hi podia haver problemes per portar a terme els projectes.

DECLARACIÓ GUITART (Sobre els problemes de tres tipus que hi poden haver i la solució possible)

(L’Informatiu Vespre, TVE Catalunya, 17 de novembre del 1988)

Durant la Guerra Civil, el fons de pintures més important del Museu del Prado es va conservar a la ciutat suïssa de Ginebra. Cinquanta anys més tard, aquesta ciutat torna a exposar, com a record i agraïment, una col·lecció d’obres mestres de la pintura espanyola, del Greco a Goya.

Només vuit de les pintures que es van salvar aleshores gràcies a la Societat de Nacions han pogut tornar a fer el viatge: tres de Velázquez, tres del Greco, una de Goya i una de Murillo. La fragilitat de la majoria de les altres ha desaconsellat que acudissin a aquest deute històric, com la va qualificar ahir el ministre de Cultura, Jorge Semprún, que ahir va inaugurar l’exposició Del Greco a Gota.

Exposició de les vuit obres esmentades i d’unes altres seixanta-cinc obres mestres de la pintura espanyola que s’exhibeixen en les mateixes sales del Museu d’Art i Història de Ginebra que el 1939 van acollir els tresors més importants del Museu del Prado.

Les circumstàncies d’aquesta exposició commemorativa són totalment diferents de la primera, que van visitar més de quatre-centes mil persones. Aleshores, malgrat les dificultats de l’evacuació, que va realitzar l’exèrcit republicà, les més de dues-centes pintures van arribar en condicions immillorables.

Del Greco a Goya forma part de l’Estiu espanyol de la ciutat suïssa, que compta també amb una retrospectiva d’Antonio Saura.

(Telediario 1, TVE, 18 de juny del 1989)