dissabte, 1 de febrer del 2014

'Tarragona amb Carles Marquès' (Ricard Huerta, 'Lletres de ciutats')


El professor d'educació artística de la Universitat de València, i sobretot amic, Ricard Huerta acaba de publicar el llibre 'Lletres de ciutats', un passeig a través d'un seguit de ciutats a través de les lletres, enteses gràficament, que en poblen els carrers. En aquests trajectes l'acompanyava una persona de la ciutat. En el cas de Tarragona vaig tenir la sort, i el plaer, de ser jo aquest acompanyant. Us ofereixo els primers paràgrafs del capítol corresponent. La resta del text el podreu trobar en el llibre, que ha publicat la Universitat de Lleida. Un passeig per totes les lletres de Tarragona.


Carles Marquès és un altre dels convidats a aquest banquet de les ciutats que, tot i no viure al lloc del qual ens fa d’amfitrió, sí que hi manté una relació tan íntima com permanent. No solament això. L’amic Carles Marquès ha escrit un dels llibres clau per a la bibliografia local: la guia de Tarragona editada per Triangle. Possiblement un dels llibres més venuts i traduïts de la història tarragonina. Amb Carles ens uneixen dècades de cerimònies i altres sacrificis. Ens vam conèixer a la meravellosa illa de la Palma, a les Canàries. Érem joves, i el clima allà és d’una monòtona placidesa. Tots els dies plovia i feia sol. Tots els dies de l’hivern podies banyar-te a la mar de bon matí i pujar a la neu per la vesprada. Per poder, podies fins i tot divisar, si la climatologia acompanyava al vespre, l’enigmàtic raig verd que tan bé va retratar Erich Rohmer a la seua curiosa i preciosista pel·lícula Le Rayon Vert. En aquells temps a les Illes Canàries s’anava a comprar rellotges i d’altres tecnologies electròniques, així com tabac i begudes. La botella de whisky, depenia d’on i quan, era més barata que una ampolla d’aigua. En aquelles estranyes circumstàncies vam iniciar una amistat que a hores d’ara perdura majestuosament.
Vaig continuar coneixent a Carles en l’època que vivia a Madrid, quan treballava per a Televisió Espanyola, mentre jo indagava per biblioteques i hemeroteques buscant material per a la tesi. Després a Barcelona, redactant els guions d’alguns programes de gran audiència per a Catalunya Ràdio. I en la seua faceta com a director del Caixaforum Tarragona, l’entitat que organitza events culturals i socials a la capital. Una màquina, aquest home, que a més a més, i si tot això fóra poca cosa, es dedica a escriure peces de teatre i a dirigir un grup local que he pogut degustar en alguns assajos. La mare de Carles és proteïcament activa, i es desfà en atencions quan passem per Torredembarra a saludar a la resta de l’equip familiar, que es mou entre Saragossa i el Tarragonés. Una vida lúcida, la de l’amic Marquès.