diumenge, 26 de febrer del 2012

Tres passejos per Tarragona (1) - La Muralla

Com a petita contribució a Tarragona 2012, Capital de la Cultura Catalana, rescato tres textos meus, amb l'acompanyament de cites literàries, del llibre Terres escrites (Triangle Postals, 2009). Tres curts passejos per la muralla, l'amfiteatre i la catedral.


No hi ha res més, al món, i es fa de dia,

la terra és neta i els xiprers, amb urc,

fan senyals de victòria. La muralla, a l’ombra,

guarda en secret el pas de dos amants.

OLGA XIRINACS, La muralla. Barcelona: Columna, 1993.


Tarragona, fundada com a base militar de l’imperi romà el 218 aC, va ser la primera ciutat romana establerta fora de la península itàlica i de les illes pròximes a aquesta, i la capital de la província més extensa de l’imperi, la Citerior o Tarraconense. Ben a prop de la ciutat romana hi havia, al segle III aC, un dels poblaments ibèrics més importants del que és ara Catalunya, la ciutat de Kesse, pertanyent a la tribu dels cossetans. L’any 2000 l’UNESCO va declarar Patrimoni Mundial el conjunt arqueològic de Tàrraco, que engloba catorze monuments de la ciutat de Tarragona i l a seva àrea circumdant, la comarca del Tarragonès. Entre ells, la muralla, de les darreries del segle III aC, de la qual veiem la torre de Minerva, els Fòrums Provincial i de la Colònia, el Circ, l’Amfiteatre, l’aqüeducte de les Ferreres, popularment “Pont del Diable”, la Torre dels Escipions, la necròpolis cristiana, i, fora del municipi tarragoní, l’Arc de Berà, la vil·la dels Munts i el mausoleu de Centcelles.

dissabte, 25 de febrer del 2012

S, P, C, S… Strength, poise, courage and sense!!!

Aquests dies que s'ha aprovat el nou format que tindrà el Concurs Casteller de Tarragona (i que, a més, fa poc que ha tingut lloc als Estats Units la Superbowl de futbol americà) , m'he recordat d'un conte que vaig publicar al llibre col·lectiu Castellers, amb deu escriptors més. Aquí en teniu el principi, i la resta la podeu llegir, amb els altres contes, a Castellers (Columna, 2005).


Jo, si us he de ser franc, no hi volia venir, als Estats Units. Però no em negareu que ara estem veient l’espectacle més gran del món. No he viscut mai res de tan impressionant com les més de 70.000 persones que omplen aquesta nit les graderies del Louisiana Superdome, un dels estadis més grans del país, i que té la cúpula més gran del món. Sentiu el crit de guerra dels castlebuilders, cantat al mateix ritme per tot el públic? S, P, C, S… Strength, poise, courage and sense!!! No us fa posar la pell de gallina?

Això sense comptar els milers d’aficionats que s’estan les hores que calgui drets a la superfície d’astro turf per animar els seus equips, o per formar part de la mêlée, que és el fonament que sustenta les construccions. Un privilegi pel qual hi ha gent que arriba a pagar fortunes. I encara hi hauríem d’afegir els milions de persones de tot el món que segueixen per la tele aquesta final a Nova Orleans de les World Castlebuilding Series, WCBS.

No volia venir, però ha valgut la pena, sí. Només per viure aquest minut de glòria, notar que tot el planeta està pendent de tu, i saber que guanyaràs. Que no pots perdre, que tens el millor team, els builders més forts, més grans! I això que hem començat molt malament, caient, fent un knockdown, que es diu, amb un simplíssim 9/3 scaffold. No és que no haguem arribat a set, vuit o nou dels nou pisos, ni a posar els xiquets que formen el cover, no, és que ni hem passat de la cinquena planta, els tres fifhts. Una punxada que els putos reds, els del San Diego Bears, han aprofitat per plantar-nos una merdeta de 9/4, també scaffold. Que no han pogut portar fins a down ni res. Només han fet up, és a dir posat l’últim pis, i gràcies. I encara diuen que són l’estat originari del castlebuilding, home ja.

És cert que tot va començar a Califòrnia, com els reportatges de televisió s’han afartat de dir-nos aquestes últimes setmanes. Allà van néixer els primers teams, els San Francisco Old Ones, i gairebé alhora, els Oakland Originals. Que ja eren rivals a mort des del principi. No sabria dir-vos –ni jo ni ningú– quins van ser els primers builders a ser fundats. Com tothom, només conec per sobre els fets que ja formen part de la història d’aquest país. Fa pocs anys, durant la inauguració dels cellers a Napa Valley d’una empresa vinícola catalana, va haver-hi una actuació d’una colla castellera, vinguda de Catalunya.